L’HOMME ARMÉ
Divendres
23 d’octubre
20:00 h.
Esglèsia
AVÍS IMPORTANT – ACCÉS ALS CONCERTS
La reserva en línia es tanca 24 hores abans de l’inici de cada espectacle.
A partir d’eixe moment, es podrà accedir al concert sóls en cas de que hi haja localitats disponibles.
Spuntava il dì
Firenze, Mantova e le nuove musiche
Obres de Claudio Monteverdi, Marco da Gagliano, Giulio Caccini i Francesco Rasi
A la fi del segle XVI, amb el declivi de la cort d’Este de Ferrara, les relacions entre Florència i Màntua es van intensificar, tant per motius polítics i dinàstics —com el matrimoni del duc Vicenç I Gonzaga amb Elionor de Mèdici— com per raons estrictament culturals. En aquest context, la música, considerada «ornament dels prínceps», va ocupar un lloc de privilegi.
Els intercanvis musicals entre les dues corts eren constants. Era habitual sol·licitar la col·laboració de músics i reforçar les formacions per als grans esdeveniments que requerien plantilles especialment nombroses o extraordinàries. Així va succeir l’any 1589, quan diversos músics mantuans van viatjar a Florència per a participar en la realització dels magnífics Intermedi della Pellegrina. I també en sentit contrari, quan músics florentins van ser requerits a Màntua per als grans esdeveniments de 1607-1608, entre els quals es trobaven les cèlebres representacions de L’Orfeo i L’Arianna de Claudio Monteverdi i de Dafne de Marco da Gagliano, aquestes dues últimes amb llibret del florentí Ottavio Rinuccini.
En un format íntim i decididament «de cambra», el programa proposa un recorregut per alguns dels moments més significatius d’aquests intercanvis culturals. Les obres seleccionades reflectixen els nous gustos i les inquietuds artístiques que s’estaven obrint pas en aquell moment, entre les quals la monodia —teoritzada i cultivada per la Camerata dels Bardi— ocupava un lloc fonamental.
El recitar cantant, els passatges ornamentals i la creixent llibertat de la línia vocal van transformar profundament la relació entre la veu i els instruments. Progressivament, aquesta interacció es va convertir en un autèntic espai de virtuosisme, d’imitació i de desafiament, on els intèrprets buscaven també afirmar la seua personalitat i destacar en el complex món de les corts.
Enmig d’aquest panorama de renovació, la figura de Claudio Monteverdi ocupa un lloc excepcional. El «mantuà» va saber reunir i transformar les diverses tendències del seu temps, portant-les a una expressivitat i una claredat extraordinàries. La seua música, capaç d’unir la força de la paraula amb la riquesa del so, continua sorprenent-nos hui per la seua intensitat, modernitat i capacitat d’emocionar.
A finales del siglo XVI, con el declive de la corte de Este de Ferrara, las relaciones entre Florencia y Mantua se intensificaron, tanto por motivos políticos y dinásticos —como el matrimonio del duque Vicente I Gonzaga con Leonor de Médici— como por razones estrictamente culturales. En este contexto, la música, considerada «ornamento de los príncipes», ocupó un lugar privilegiado.
Los intercambios musicales entre ambas cortes eran constantes. Era habitual solicitar la colaboración de músicos y reforzar las formaciones para los grandes acontecimientos que requerían plantillas especialmente numerosas o extraordinarias. Así sucedió en 1589, cuando varios músicos mantuanos viajaron a Florencia para participar en la realización de los magníficos Intermedi della Pellegrina. Y también en sentido contrario, cuando músicos florentinos fueron requeridos en Mantua para los grandes acontecimientos de 1607-1608, entre los que se encontraban las célebres representaciones de L’Orfeo y L’Arianna de Claudio Monteverdi y de Dafne de Marco da Gagliano, estas dos últimas con libreto del florentino Ottavio Rinuccini.
En un formato íntimo y decididamente «de cámara», el programa propone un recorrido por algunos de los momentos más significativos de estos intercambios culturales. Las obras seleccionadas reflejan los nuevos gustos y las inquietudes artísticas que se estaban abriendo paso en aquel momento, entre las cuales la monodia —teorizada y cultivada por la Camerata de los Bardi— ocupaba un lugar fundamental.
El recitar cantando, los pasajes ornamentales y la creciente libertad de la línea vocal transformaron profundamente la relación entre la voz y los instrumentos. Progresivamente, esta interacción se convirtió en un auténtico espacio de virtuosismo, de imitación y de desafío, donde los intérpretes buscaban también afirmar su personalidad y destacar en el complejo mundo de las cortes.
En medio de este panorama de renovación, la figura de Claudio Monteverdi ocupa un lugar excepcional. El «mantovano» supo reunir y transformar las diversas tendencias de su tiempo, llevándolas a una expresividad y una claridad extraordinarias. Su música, capaz de unir la fuerza de la palabra con la riqueza del sonido, continúa sorprendiéndonos hoy por su intensidad, modernidad y capacidad de emocionar.
INTÈRPRETS
↓
Marta Fumagalli mezzosoprano
Riccardo Pisani tenore
Gabriele Lombardi basso
Giovanni Bellini chitarrone
Bianca Cucini viola da gamba
BIOGRAFIA
↓
Amb seu a Florència, Itàlia, està format per músics i cantants especialitzats en la interpretació del repertori de música antiga. El seu fundador i director habitual del conjunt és Fabio Lombardo. Al llarg de la trajectòria de L’Homme Armé s’han establit col·laboracions amb diversos músics i directors d’orquestra de prestigi (Frans Brüggen, Christophe Coin, Andrew Parrott, Kees Boeke, Alan Curtis). En els últims anys, Andrew Lawrence-King ha dirigit el conjunt en diverses produccions importants.
La formació de L’Homme Armé pot variar des d’un quartet vocal fins a un gran conjunt format per solistes, cor i orquestra, en funció del repertori musical que s’haja d’interpretar.
Reconegut com un dels principals conjunts italians en el seu àmbit, L’Homme Armé és convidat habitualment a actuar en alguns dels principals festivals de música del Renaixement i del Barroc, i ha col·laborat amb prestigioses institucions musicals (Maggio Musicale Fiorentino, Orchestra della Toscana, etc.).
L’any 2000, amb motiu de les Celebracions Nacionals pel naixement de l’òpera, L’Homme Armé va produir els Intermedi della Pellegrina (1589), que van ser interpretats al Teatro della Pergola de Florència sota la direcció d’Andrew Lawrence-King. Entre les produccions més reeixides de L’Homme Armé es troben les Vespri della Beata Vergine de Claudio Monteverdi, també dirigides per Andrew Lawrence-King, que han sigut interpretades en diversos dels principals festivals italians.
En els últims anys, L’Homme Armé ha produït i interpretat programes que combinen la música antiga amb la música contemporània. Entre aquests es troben Laborintus II i Cries of London de Luciano Berio (combinats amb música de Janequin i Orazio Vecchi), en col·laboració amb l’Ensemble Tempo Reale, així com diversos altres projectes, amb interpretacions de música de Dufay, Josquin, Palestrina, Janequin, Messiaen, Kurtág, Hersant, Lang, Sciarrino, Pezzati, Pärt, Nono i Cage.
Els concerts de L’Homme Armé han sigut retransmesos per la RAI Radio3 italiana, i el conjunt ha enregistrat diversos CD de música del Renaixement.
Festival Renaixement 