5 juliol, 2018
VESTIR EL PODER. Indumentària d’Alfons el Magnànim i Maria de Castella
Juan Vicente García Marsilla. Universitat de València
Al tombant de l’Edat Mitjana i el Renaixement el vestit era una de les formes més directes de comunicar als altres el mateix estatus, la capacitat econòmica i el gust de cada individu. Per això, especialment els monarques, gastaven ingents sumes de diners en el seu guarda-roba, per tal d’aconseguir les millors sedes, pells d’importació i caríssimes joies que els ornaren. Però no bastava amb això, el sobirà devia marcar tendència, demostrant a tothom que qui imposava les modes era ell, com podrem comprovar a través dels detallats comptes del monarca aragonés Alfons el Magnànim i de la seua dona, Maria de Castella.
MÁS VALE TROCAR. Música de moda en el Renaixement
L’Ampastratta
En Más vale trocar, l’ensemble L’Ampastratta ens ofereix un recorregut a través de la pràctica polifònica, partint des dels seus inicis amb les primeres mostres escrites a la fi de l’Edat Mitjana i la seua posterior consolidació durant el Renaixement.
Durant aquest recorregut que comprendrà més de quatre segles d’escriptura musical, s’exploraran les peces pilar que, d’alguna manera, van transcendir al voltant d’Europa. Aquestes es van convertir en models musicals que, compositors coetanis, van utilitzar per a compondre les seues pròpies versions, pràctica habitual durant tot el Renaixement. Al seu torn, L’Ampastratta reprèn la praxi anteriorment descrita i la utilitza per a reelaborar obres i melodies de proveniencia anònima i de caràcter popular conegudes en tot el territori europeu. Tot açò mitjançant una proposta multidisciplinària en connexió contínua amb el públic.
CAVALLERS. Cançons de vi i taverna
Lluis Vich Vocalis
La música sempre ha estat un dels entreteniments més rellevants en tots els temps i en quasi totes les societats.Al Renaixement, escoltar i, sobretot, cantar i fer música es va posar més de moda que mai. Així, com conta el gran músic Thomas Morley, a Anglaterra (on el Renaixement arriba tard però quan ho fa és com una “explosió”) el fet de ser incapaç de cantar a primera vista una part d’una cançó o madrigal era considerat un signe d’escassa educació.
6 juliol, 2018
ESPILL (JAUME ROIG).
CRIT Companyia de Teatre
Espill, de Jaume Roig, és una de les peces més importants de la literatura medieval a València. La nostra adaptació, a partir de l’original, ha donat veu i cos als diversos personatges que formen part de l’univers del narrador. Un espectacle molt fresc, divertit i atrevit que ens aproxima a una de les novel·les més brillants i destarifades de la nostra literatura i que posa damunt la taula els conflictes de gènere des de l’Edat Mitjana fins als nostres dies.
Direcció: Pep Sanchis
Adaptació: Anna Marí
Intèrprets: Daniel Tormo i Anna Marí
Escenografia: Los Reyes del Mambo
Fotografia: Josep Valero
Llum i so: Calotronik S.L.
MEMENTO FEMINA. Dones i música
DeMusica Ensemble
Les dones al llarg de la història de la música han patit un oblit considerable. Amb aquest programa MEMENTO FEMINA, dedicat a dones compositores, DeMusica Ensemble volen rescatar aquest repertori, que a voltes va quedar amagat durant segles.
Gaudirem de diferents sonoritats, des de l’exotisme de l’Imperi Bizantí de Kassia de Constantinoble, en el s. IX, passarem a la sobrietat i el misteri de l’Edat Mitjana en les partitures de Hildegard von Bingen, música de la trovairitz Beatriz de Dia, per a arribar fins al renaixement i el barroc amb la música sacra de Sulpitia Cesis, Isabella Leonarda, la música colonial de Sor Juana Inés de la Cruz y acabar amb la poesia dels bells madrigals, de mà de les compositores italianes, Maddalena Casulana i Vittoria Alleoti.
Volem doncs, amb aquest programa provar i experimentar l’espiritualitat profunda de totes aquestes obres, no per açò mancades de bellesa, vivacitat, ressons profans, i poder participar en la visió renovadora i pionera de totes aquestes dones, compositores… músiques, malgrat tot.
Susana Almazán, veu i rabel
Eva Sánchez , veu i percussió
Susanna Vardanyan, veu i arpa
Nuria Díez, veu i flauta
Mª Ángeles Zapata, veu, salterio d’arc, claviciteri, direcció
SOPAR DELS BORJA
El divendres 6 de juliol vam gaudir al claustre del Monestir d’un sopar temàtic al voltant dels Borja amb música de l’època i poesia dels autors del nostre Segle d’Or.
LUCRETIA BORGIA. Entre la història, el mite i la llegenda
CAPELLA DE MINISTRERS
Carles Magraner, direcció i viola d’arc
Elia Casanova, soprano
Hugo Bolívar, contratenor
Jorge Morata, tenor
Pablo Acosta, baríton
David Antich, flautes
Sara Águeda, arpa
Robert Cases, guitarra renaixentista i viola de mà
Pau Ballester, percussions
Homenatge musical a Lucrècia Borja (1480-1519) filla d’Alexandre VI, tres vegades casada, un marit assassinat i un fill il·legítim. Tot en només trenta-nou anys i en ple Renaixement. El programa de concert es basa en la música coetània a Lucrècia i en el qual ens mostra la seua humanitat, com diu Dario Fo, intentant alliberant-la del clixé de dona dissoluta i incestuosa i submergint-la en el context històric i en la vida quotidiana de la seua època. D’aquesta manera, en el concert es viu en primera persona la fascinació de les corts renaixentistes italianes. El naixement a Roma de Lucrècia el 1480, la caiguda de Granada, els casaments amb Giovanni Sforza, Alfonso d’Este i Alfons d’Aragó, les relacions amb Pietro Bembo, Isabella i la cort de Ferrara i músics com Bartolomeo Tromboncino o Joan Ambrosi Dalça. Tot abocat al seu refugi en la devoció i la mort el 1519.
7 juliol, 2018
CARMESINA I TIRANT. Versió lliure de Tirant lo Blanc
Mara Aranda, Jota Martínez i Toni Aparisi
Carmesina i Tirant ens apropa a la música del nostre Segle d’Or amb una proposta pensada especialment per al públic més jove. En aquesta producció es combinen diversos elements essencials que fam veure l’espectacle com un tot humanista on literatura, poesia, pintura, art, història conflueixen utilitzant la música com a vehicle d’unió. No és aquesta una història medieval en la qual trobem unicorns, fades, paisatges imaginaris i fantàstics, castells boirosos o jardins encantats, éssers mitològics o amb poders màgics, princeses en pors esperant a ser rescatades pel seu cavaller o personatges immortals amb poders màgics. Tirant lo Blanch podria ser un personatge real d’aquella època que defensa la virtut i els nobles ideals manifestats en la guerra, l’amor i la mort. Ell i Carmesina ens portaran al seu temps per a gaudir i reflexionar sobre el nostre passat mitjançant la música.
ELS NOSTRES CLÀSSICS
Juanjo Prats i Esther Alabor
Amb la participació de Toni Aparisi (dansa), Robert Cases i Carles Magraner (música)
El tast poètic que us proposem arrancarà amb la transició de la poesia provençal a la lírica valenciana amb poemes de Jordi de Sant Jordi fins a la plenitud renaixentista de la poesia d’Ausiàs March.
El fil conductor d’aquest recitat serà l’amor cortesà i idealitzat amb influència religiosa com la de Sor Isabel de Villena o Joan Rois de Corella.
Però un bon tast ha de tindre una dosi de sal i pebre, per això no renunciarem a sàtira de Jaume Gaçull i la poesia eròtica dels segles XV i XVI.
Ballar la paraula, sentir la música i interpretar la poesia: una
fusió de les arts en viu.
CANÇONER DEL DUC DE CALÀBRIA
VILLANCETS AMATORIS
Acadèmia CdM
El Cançoner del Duc de Calàbria, un compendi de peces musicals d’època renaixentista. Entre els temes del Cançoner del Duc de Calàbria hi ha composicions de reconeguts compositors espanyols com Juan del Enzina, Cristóbal de Morales, Mateu Fletxa el Vell, Bertomeu Càceres o Francisco de Peñalosa, entre moltes peces anònimes. Els cronistes de l’època ens descriuen la capella del Duc de Calàbria com una de les més famoses i nodrides del seu temps ‘’no hi havia a Espanya qui tants i tan bons músics tingués com el Duc’’ (Timoneda).
El curs de l’Acadèmia CdM es va desenvolupar en març de 2018 amb l’objectiu de pal·liar la carència d’estudis i difusió d’un repertori tan singular com és el Cançoner del Duc de Calàbria així com de contribuir a la professionalització i perfeccionament tècnic de joves músics de música antiga.
UNA FESTA CORTESANA. Música instrumental en el Quattrocento
La Danserye
El programa pretén recrear una festa renaixentista utilitzant un fet històric particularment ben documentat: el viatge de Carlos I i Felipe II per Europa en 1551. El programa se centra en una col·lecció de danses a 4 parts, publicades per Tilman Susato en 1551 en la ciutat d’Anvers. Susato va ser fonamentalment editor de música, però també era músic pràctic, instrumentista de vent lligat a l’Ajuntament d’Anvers. Per aquesta raó va ser l’encarregat d’organitzar els festejos musicals amb els quals Anvers va rebre al príncep Felipe, fruit del com aquesta col·lecció va veure la llum.
8 juliol, 2018
GERMANA DE FOIX. BANDA SONORA D’UNA VIDA
Robert Cases
Germana de Foix va ser educada la cultura francoborgonyona a la cort del seu oncle matern Luís XII de França, on va aprendre a llegir, a ballar i a tocar el llaüt. Quan va arribar a la Cort castellana i finalment es va casar amb el Duc de Calàbria,
on es va trobar una activitat cultural molt intensa amb una nodrida capella musical similar a la d’Alfonso X. Així, aquest programa reflecteix la bellesa musical de la qual es van envoltar la reina partint d’un primer bloc de música francesa per a llaüt de finals del segle XV que donarà pas a una segona part de viola de mà amb repertori de Lluis de Milà i altres compositors italians de la cort com Joan Ambrosio Dalza.
Festival Renaixement 