Dijous 16 | 20:00h | Església
romanç andalusí: MOAXAJA & ZEJEL
Parlar del romanç andalusí és parlar de la forma lingüística que es va parlar en la Península Ibèrica musulmana entre els segles IX i XVII.
Aquestes llengües van ser considerades al principi d’ús exclusiu pel poble pla i per tant, no idònies per al cultisme de les corts o de les diferents composicions poètiques. Però a partir del segle IX, a l’Espanya influenciada per la cultura àrab, es produeix un canvi que serà fonamental per a la futura evolució d’aquesta llengua vulgar. Àrabs utilitzaven el seu propi idioma per a comunicar-se, escriure i transmetre la seua cultura. Una composició poètica que apareix en el segle IX, en àrab culte, és la moaxaja (poesia cantada), un poema amb cinc o set estrofes amb idèntica estructura rítmica, dividit per la rima en dues parts: una amb rimes independents i l’altra, amb rimes dependents en totes les estrofes, era freqüent que una persona usara l’àrab i el romanç en els seus dialectes i parla diària.
Però la importància que cobra la moaxaja per a l’espanyol no es deu la seua mètrica, ni als seus versos, ni a la seua rima, la vertadera importància radica en el fet que moltes d’elles afegien una última estrofa anomenada jarcha. El programa ‘Romanç andalusí: Moaxaja & Zejel’ es basa a interpretar els intercanvis poètics i musicals entre dos fronts principals en la cultura Andalusina d’Orient i Occident.
Hablar del romance andalusí es hablar de la forma lingüística que se habló en la Península Ibérica musulmana entre los siglos IX y XVII.
Estas lenguas fueron consideradas en un principio de uso exclusivo por el pueblo llano y por lo tanto, no idóneas para el cultismo de las cortes o de las diferentes composiciones poéticas. Pero a partir del siglo IX, en la España influenciada por la cultura árabe, se produce un cambio que será fundamental para la futura evolución de esta lengua vulgar. Árabes utilizaban su propio idioma para comunicarse, escribir y transmitir su cultura. Una composición poética que aparece en el siglo IX, en árabe culto, es la moaxaja (poesía cantada), un poema con cinco o siete estrofas con idéntica estructura rítmica, dividido por la rima en dos partes: una con rimas independientes y la otra, con rimas dependientes en todas las estrofas, era frecuente que una persona usara el árabe y el romance en sus dialectos y habla diaria.
Pero la importancia que cobra la moaxaja para el español no se debe su métrica, ni a sus versos, ni a su rima, la verdadera importancia radica en que muchas de ellas añadían una última estrofa llamada jarcha. El programa ‘Romance andalusí: Moaxaja & Zejel’ se basa en interpretar los intercambios poéticos y musicales entre dos frentes principales en la cultura Andalusí de Oriente y Occidente.
ENSEMBLE ANDALUSÍ DE TETUÁN
Aziz Samsaoui, kanún i direcció
Youssef el Husseini, oud i veu
Hamid Ajbar, violí i veu
Fathi Ben Yakoub, viola
Muhsen Kouraich, def, panderos i veu
Festival Renaixement 