
BEATRIZ LAFONT
Dijous
22 d’octubre
20:00 h.
Església
AVÍS IMPORTANT – ACCÉS ALS CONCERTS
La reserva en línia es tanca 24 hores abans de l’inici de cada espectacle.
A partir d’eixe moment, es podrà accedir al concert sóls en cas de que hi haja localitats disponibles.
LA ROMANINA
LA la fi del segle XVI, Florència es va convertir en un dels llocs on van començar a prendre forma noves maneres d’entendre la relació entre la música i la paraula. En aquest ambient trobem a Vittoria Archilei, La Romanina, cantant, instrumentista i ballarina d’origen romà, vinculada a la cort dels Medici.
En 1589, amb motiu de les bodes de Ferdinando I de’ Medici i Cristina de Lorena, es va representar a Florència La Pellegrina, una comèdia de Girolamo Bargagli als actes de la qual es van incorporar sis cèlebres intermedi musicals. S’hi combinaven música, cant, poesia, dansa i escenografia, reunint a alguns dels principals músics de la cort florentina i constituint un dels antecedents més importants de l’òpera.
En el primer intermedi apareix Archilei com l’Harmonia, interpretant Dalle più alte sfere i acompanyant-se amb el llaüt. En aquella mateixa representació va coincidir amb figures com Giulio Caccini, Jacopo Peri, Emilio de’ Cavalieri, Lucca Marenzio i Cristofano Malvezzi. La descripció de la representació publicada en 1589 per Bastiano de’ Rossi constitueix una font contemporània sobre aquella posada en escena.
Anys després, Archilei va coincidir també amb Francesca i Settimia Caccini en celebracions musicals de la cort florentina. En 1613, el diari de Cesare Tinghi registra a més una actuació conjunta de Archilei i Francesca Caccini.
El programa reuneix obres de Giulio Caccini, Sigismondo d’Índia, Francesca Caccini, Emilio de’ Cavalieri i Giovanni Girolamo Kapsberger, dins d’un repertori que recorre diferents etapes del desenvolupament de la música vocal italiana entre finals del segle XVI i la primera meitat del XVII. La intèrpret canta i s’acompanya instrumentalment, reunint en una mateixa persona les dimensions vocal i instrumental que trobem en la figura de Vittoria Archilei.
A finales del siglo XVI, Florencia se convirtió en uno de los lugares donde comenzaron a tomar forma nuevas maneras de entender la relación entre la música y la palabra. En este ambiente encontramos a Vittoria Archilei, La Romanina, cantante, instrumentista y bailarina de origen romano, vinculada a la corte de los Medici.
En 1589, con motivo de las bodas de Ferdinando I de’ Medici y Cristina de Lorena, se representó en Florencia La Pellegrina, una comedia de Girolamo Bargagli a cuyos actos se incorporaron seis célebres intermedi musicales. En ellos se combinaban música, canto, poesía, danza y escenografía, reuniendo a algunos de los principales músicos de la corte florentina y constituyendo uno de los antecedentes más importantes de la ópera.
En el primer intermedio aparece Archilei como la Armonía, interpretando Dalle più alte sfere y acompañándose con el laúd. En aquella misma representación coincidió con figuras como Giulio Caccini, Jacopo Peri, Emilio de’ Cavalieri, Luca Marenzio y Cristofano Malvezzi. La descripción de la representación publicada en 1589 por Bastiano de’ Rossi constituye una fuente contemporánea sobre aquella puesta en escena.
Años después, Archilei coincidió también con Francesca y Settimia Caccini en celebraciones musicales de la corte florentina. En 1613, el diario de Cesare Tinghi
registra además una actuación conjunta de Archilei y Francesca Caccini.
El programa reúne obras de Giulio Caccini, Sigismondo d’India, Francesca Caccini, Emilio de’ Cavalieri y Giovanni Girolamo Kapsberger, dentro de un repertorio que recorre distintas etapas del desarrollo de la música vocal italiana entre finales del siglo XVI y la primera mitad del XVII. La intérprete canta y se acompaña instrumentalmente, reuniendo en una misma persona las dimensiones vocal e instrumental que encontramos en la figura de Vittoria Archilei.
INTÈRPRETS
↓
Beatriz Lafont veu, tiorba i guitarra barroca
BIOGRAFIA
↓
Nascuda a València, Beatriz Lafont va estudiar guitarra i cant al Conservatori Professional de Música de València i al Conservatori Superior de Música Joaquín Rodrigo de València. Durant els seus estudis, va ser guardonada amb el “Premi del públic” i el “Millor intèrpret de València” en el V Certamen de Guitarra “Luys Milán” (L’Olleria).
Després d’obtenir una beca de l’Institut Valencià de la Música es va traslladar als Països Baixos per estudiar un grau de llicenciatura i un màster en cant de música antiga al Conservatori Reial de la Haia, especialitzant-se en la pràctica de la interpretació de la música italiana del Barroc primerenc de cantar i acompanyar-se en el teorbo. A la Haia va estudiar cant amb Rita Dams, Michael Chance, Jill Feldman i Peter Kooij, i teorbo amb Mike Fentross i Joachim Held. També va assistir a classes magistrals amb professors de renom com Robert Expert, Marta Almajano, Cristina Miatello, Evelyn Tubb, Lambert Climent, Stephen van Dyck, Johannette Zomer, Fred Jacobs i Margreet Honig.
Beatriz Lafont ha actuat arreu d’Europa amb diverses formacions com La Romanina, Harmonia del Parnàs, La Esfera Armoniosa, Musica Poetica, La Academia de los Nocturnos, Le Jardin Secret, Collegium Musicum Den Haag i Música Temprana, i ha participat en diferents festivals com Festival de Música Antigua de Penyiscola, Festival de Fringe Oude Muziek (la Haia), Festiwal Twórczosci Religijnej (Bilzen), Edizione Pievi & Castelli in Musica (Itàlia), Hudební lahůdky (Brno) i Kasteelconcerten (Holanda). Ha participat en programes de ràdio i enregistrat repertori de música antiga amb diversos conjunts.