Dulcedo Ardens: Bella gerit musaque colit

LA MÚSICA DE FEDERICO DA MONTEFELTRO

Divendres 15 |  20:00h | Església

Programa CAS / VAL

Federico da Montefeltro, duc de Urbino, va ser un mecenes de les arts, un valerós comandant i una personalitat de gran rellevància al llarg del Renaixement. El seu compromís amb la promoció de les arts va fer del ducat de Urbino un important centre cultural, on es reunien arquitectes, pintors i escultors de tota Europa. Com recorda Baldassare Castiglione en el seu conegut llibre “El Cortegiano”: no es pot ignorar “amb quant amor es perseguia en aquella magnífica talli l’art de la música”.
El programa pretén no sols evocar l’ambient de Urbino de l’època, sinó també indagar en els diversos matisos de la personalitat de Federico a través de la seva benvolguda música i mitjançant breus cites històriques sobre l’home.

Un símbol ben conegut del profund interès de Federico per les arts és el famós estudi situat en el Palazzo Ducale de Urbino. El duc es retirava sovint allí i es dedicava a l’educació dels seus fills. El studiolo estava decorat amb esplèndides incrustacions de fusta que representaven tot tipus de llibres i instruments científics i musicals, i porta també els preciosos gravats de dues cançons anònimes, molt conegudes en l’època: “J’ai Pris Amour” i “Bella Gerit”. Aquestes cançons, i la resta del programa, seran interpretades per Dulcedo Ardens en arranjaments per a veu solista amb acompanyament de llaüt, un dels instruments favorits del duc. Les peces es caracteritzen estilísticament per la cerca d’un equilibri ideal entre dulcedo i subtilitas, -així com entre secreta intuïció, inspiració i racionalitat polifònica- com a perfecte reflex de l’equilibri de la personalitat de Federico. Finalment, les peces de Josquin Desprez i Isaak transportaran al espectador a l’antiga glòria de la cort renaixentista de Urbino. Aquestes peces estan extretes del “Còdex Medici”, un llibre de motets regalat pel Papa León X a Lorenzo di Piero De Medici, amb motiu del seu matrimoni amb Madeleine De la Tour d’Auvergne.

Federico da Montefeltro, duque de Urbino, fue un mecenas de las artes, un valeroso comandante y una personalidad de gran relevancia a lo largo del Renacimiento. Su compromiso con la promoción de las artes hizo del ducado de Urbino un importante centro cultural, donde se reunían arquitectos, pintores y escultores de toda Europa. Como recuerda Baldassare Castiglione en su conocido libro “El Cortegiano”: no se puede ignorar “con cuánto amor se perseguía en aquella magnífica corte el arte de la música”.
El programa pretende no sólo evocar el ambiente de Urbino de la época, sino también indagar en los diversos matices de la personalidad de Federico a través de su querida música y mediante breves citas históricas sobre el hombre.

Un símbolo bien conocido del profundo interés de Federico por las artes es el famoso estudio situado en el Palazzo Ducale de Urbino. El duque se retiraba a menudo allí y se dedicaba a la educación de sus hijos. El studiolo estaba decorado con espléndidas incrustaciones de madera que representaban todo tipo de libros e instrumentos científicos y musicales, y lleva también los preciosos grabados de dos canciones anónimas, muy conocidas en la época: “J’ai Pris Amour” y “Bella Gerit”. Estas canciones, y el resto del programa, serán interpretadas por Dulcedo Ardens en arreglos para voz solista con acompañamiento de laúd, uno de los instrumentos favoritos del duque. Las piezas se caracterizan estilísticamente por la búsqueda de un equilibrio ideal entre dulcedo y subtilitas, -así como entre secreta intuición, inspiración y racionalidad polifónica- como perfecto reflejo del equilibrio de la personalidad de Federico. Por último, las piezas de Josquin Desprez e Isaak transportarán al oyente a la antigua gloria de la corte renacentista de Urbino. Estas piezas están extraídas del “Códice Medici”, un libro de motetes regalado por el Papa León X a Lorenzo di Piero De Medici, con motivo de su matrimonio con Madeleine De la Tour d’Auvergne.

DULCEDO ARDENS

Martha Rook, soprano
Tommaso Tarsi, llaüt