Cançons i danses del renaixement
Divendres 15 | 22:30h | Claustre
Amb el suggeridor títol de Terpsichore, Musarum Aoniarum, Michael Praetorius publica en 1612 més de 300 danses instrumentals. En la seua introducció, Praetorius s’atribueix el mèrit d’haver arreglat la música però no d’haver compost les melodies. La referència a la musa de la dansa Terpsichore i a Aònia (districte de l’antiga Beòcia, una regió de Grècia que conté les muntanyes d’Helicón i Citerón i, per tant, consagrat a les Muses, a qui Ovidi anomena aónides) inspira el programa d’aquesta edició de l’Acadèmia CdM.
Amb la florida de les arts i les ciències en el Renaixement europeu, la dansa va augmentar en sofisticació i importància social al llarg del segle XV i XVI. Els primers manuals i instruccions detallades que s’han conservat fins hui van ser escrits a Itàlia entre 1450 i 1460. Aquests documents i altres provinents de França, Anglaterra i altres països europeus, permeten conéixer l’essència d’aquesta activitat social, tan important en el Renaixement. S’esperava que una persona educada, el bon cortesà, tinguera coneixements bàsics de dansa, que era sovint ensenyada per mestres professionals.
L’Acadèmia CdM 2023 dedica aquesta edició a les danses instrumentals i les danses cantades del Renaixement a Europa, amb les més cèlebres obres instrumentals de Susato, Praetorius, Gervaise, Arbeau o vocals de Lasso, Vecchi, del Encina o Janequin, entre altres.
Con el sugerente título de «Terpsichore, Musarum Aoniarum», Michael Praetorius publica en 1612 más de 300 danzas instrumentales. En su introducción, Praetorius se atribuye el mérito de haber arreglado la música pero no de haber compuesto las melodías. La referencia a la musa de la danza Terpsichore y a Aonia (distrito de la antigua Beocia, una región de Grecia que contiene las montañas de Helicón y Citerón y, por tanto, consagra a las Musas, a quien Ovidio denomina aónidas) inspira el programa de esta edición de Acadèmia CdM.
Con el florecimiento de las artes y las ciencias en el Renacimiento europeo, la danza aumentó en sofisticación e importancia social a lo largo del siglo XV y XVI. Los primeros manuales e instrucciones detalladas que se han conservado hasta hoy fueron escritos en Italia entre 1450 y 1460. Estos documentos y otros provenientes de Francia, Inglaterra y otros países europeos, permiten conocer la esencia de esta actividad social, tan importante en el Renacimiento donde se esperaba que una persona educada, el buen cortesano, tuviera conocimientos básicos de danza, que era a menudo enseñada por maestros profesionales.
Acadèmia CdM 2023 dedica esta edición a las danzas instrumentales y las danzas cantadas del Renacimiento en Europa, con las más célebres obras instrumentales de Susato, Praetorius, Gervaise, Arbeau o vocales de Lasso, Vecchi, del Encina o Janequin, entre otros.
ACADÈMIA CDM
Carmina Sánchez, soprano
Simona Gatto, mezzosoprano
José Javier Sáez Ruiz, tenor
Ángel Antonio Chirinos, baríton
Laia Blasco i Olga Rodón, flautes
Júlia Chiner i Pablo Romero, viola da gamba
Violeta Casado, guitarra renaixentista
Inés del Río, arxillaüt
Alberto Espinosa, percussió
Robert Cases, ajudant de direcció
Festival Renaixement 