CAPELLA DE MINISTRERS
Carles Magraner

La dama de l’unicorn

Música en temps de Rafael

500 aniversari de la seua mort (Urbino 1483 – Roma 1520)



Després de segles de negació i, a vegades, hostilitat, després de la seva dispersió i crema sobrevivint només parcialment en biblioteques de monestirs i algunes voltes, la saviesa de l’antiga Grècia i Roma va tornar de manera triomfal a favor del segle XVI. En la joventut del pintor Rafael, la forma musical més popular va ser la “chanson” de la tradició franc-flamenca. Un gènere profà que posava el focus i l’accent en el purament ‘humà’ enllaçant amb la idea de Protàgores: “L’home és la mesura de totes les coses”. Els humanistes no s’acontentaven amb llegir i estudiar; desitjaven imitar les idees de l’Antiguitat. Modelaven el seu propi estil literari (en llatí) segons les obres dels antics, i el mateix van fer amb els seus palaus, instruments musicals i estils d’interpretació. En els esplèndids palaus renaixentistes, la decoració i obres d’art recreaven l’exuberant món de mitologia clàssica en el qual els propis governants es representaven com a principals divinitats.


Programa

La Spagna – Baixa dansa

Costanzo Festa

Ayo visto lo mapamundo

Joan Cornago

La Spagna

Heinrich Isaac (1494)

Cantava per sfogar

B. Tromboncino

El cervel mi fa nocte i die. Cancionero de Palacio

Anònim

* * * *

Belfiore & Amoroso. Ballo

Domenico da Piacenza

Merce te chiamo. Montecassino

Anònim

Saltarello i piva

Joan Ambrosi Dalça

Un cavalier di Spagna. Villotta

Magistro Rofino

Calata

Joan Ambrosi Dalça

Senza te alta Regina

D. Niccolò

* * * *

Alla ferrarese

Joan Ambrosi Dalça

Queste non son piu lachryme (Ariosto)

B. Tromboncino

Dindirindin Balada. Montecassino

Anònim

Falla con misuras. Perugia

M. Gulielmus

Carro della morte

Antonio Alamanni

Alle Stamenge – Canto Carnacialesco. Montecassino

Anònim

* * * *

Amor che sospirar mi fai

Alexander Agricola

Mon fort souspirz. Montecassino 871

Anònim

Signora, un che v’adora

Marcheto Cara

Non e tempo d’aspectare

Marcheto Cara

Le forze d’Hercule (Pavana i gagliarda)

Anònim

L’amor dona ch io te porto

Giacomo Fogliano


Capella de Ministrers

Èlia Casanova, soprano
Carles Magraner, viola da gamba
David Antich, flautes
Robert Cases, guitarra renaixentista
Pau Ballester, percussió

Des de la seua creació l’any 1987, el grup Capella de Ministrers, sota la direcció de Carles Magraner, ha desenvolupat una important tasca investigadora i musicológica en favor del patrimoni musical espanyol, des de l’Edat Mitjana fins al segle XIX. El resultat, transformat en testimoniatge musical, conjuga a la perfecció tres factors clau: el rigor històric, la sensibilitat musical i, molt especialment, un incontenible desig de comunicar-nos i fer-nos partícips d’aquestes experiències.

L’activitat concertística de la formació ha sigut molt intensa des de l’inici de la seua activitat, recorrent les millors sales de música d’Espanya: Auditori Nacional d’Espanya, Palau de la Música de València, Palau de la Música Catalana, Auditori de León, Teatre de la Maestranza, L’Escorial, Centre Conde Duque, Auditori de Castelló, Teatre Cervantes… Així mateix, ha participat en nombrosos festivals, d’entre els quals cal destacar el Festival de Música Antiga de Barcelona, Madrid Cultural 1992 (amb la recuperació de l’òpera Los Elementos d’Antonio Literes), Festival de Teatre Clàssic d’Almagro, Festival de Música Antiga i Barroca de Peníscola, Festival de Peralada, Quinzena Musical Donostiarra, Veranos de la Villa (Madrid), Festival Grec (Barcelona), Festival Internacional de Música i Dansa de Granada, Festival de Música Religiosa de Conca, Serenates a la Universitat (València), Festival Are More (Vigo), Festival Medieval d’Elx, entre molts altres.

La seua projecció és també internacional. Ha realitzat gires de concerts i participat en festivals en països com França, Bèlgica, Romania, Portugal, Holanda, Egipte, Itàlia, Alemanya, el Marroc, Anglaterra, Polònia, Tunísia, Xile, Portugal, Grècia, Argentina, Brasil, EUA, Mèxic, Finlàndia, Àustria, Cuba, Croàcia, Xina, Algèria, Suècia, Noruega, Índia, etc. i espais com el Metropolitan Museum i la Hispanic Society de Nova York, el BachFestival de Leipzig, EuropaMusicale en Munich, el Festival de Fes, Festival de Morelia, Early Music Festival Praga, Serviqc Brezice Ljibljana, Stockholm Early Music Festival, Banchetto Musicale Early Music Festival Lituània, Forum Alte Musik Zürich, entre uns altres. Al maig de 2008 va actuar en la inauguració de la Casa de la Llengua Espanyola en Rodas, presidida per S. M. La Reina Donya Sofia en viatge oficial. Aqueix mateix any el grup va participar en l’acte oficial d’homenatge al rei Jaume I que va tenir lloc en el Monestir de Poblet, amb motiu del 800 aniversari del seu naixement.

Aquesta trajectòria d’estudi i recuperació de la música antiga ha quedat recollida en els més de 55 discos que ha gravat per a EGT, Blau, Auvidis i CDM, segell discogràfic exclusiu de Capella de Ministrers, obtenint molt bones crítiques per part de la premsa especialitzada, a més de premis i distincions entre les quals destaquen Millor Producció Discogràfica atorgat pel Ministeri de Cultura, Premi Important de l’editorial Premsa Valenciana, el Premi Cívic 2008 d’Almussafes-Ribera Baixa, el Premi a la Difusió Plaça del Llibre 2017, Premi Bankia a la Formació Musical Valenciana de caràcter professional, el distintiu como a segell de qualitat de la GVA Mediterranew Musixel Premi Internacional de Música Clàssica 2018, ICMA en la categoria de Música Antiga pel seu disc Quattrocento i el Premi Carles Santos de la Música Valenciana 2018 al millor disc de recuperació de patrimoni.

La seua activitat ha anat més enllà de l’estrictament musical, realitzant incursions en les arts escèniques en col·laboració amb reconeguts directors com Àlex Rigola, Juli Leal, Vicent Genovés, Jaume Martorell i Bigas Luna; amb coreògrafs com Santiago Sempere, amb el Cor de la Generalitat Valenciana, amb músics d’altres disciplines com Joan Enric Lluna o Miguel Marín, fins i tot amb reconeguts artistes del panorama contemporàni com Isabel Muñoz, Eva Lootz o Carmen Calvo. Ha recuperat la versió escenificada de la sarsuela inèdita La Madrileña de Vicent Martín i Soler, el primer Oratori Sacre espanyol, i una aproximació històrica a la interpretació del drama en dues parts per a la Festa de l’Asunmpció de la Mare de Déu d’Elx. La seua música del Cant de la Sibil·la forma part de la banda sonora de la pel·lícula Son de mar de Bigas Luna. Aquest treball va suposar l’inici d’una relació professional amb el director català, qui en 2003, va requerir la participació de Capella en l’adaptació de les Comedias Bárbaras de Valle-Inclán, en la clausura de la II Biennal de València.

Les ajudes institucionals per part de l’Institut Valencià de Cultura de la Generalitat Valenciana i del INAEM del Ministeri de Cultura, permeten que ahui siga una realitat la difusió discogràfica i concertística a nivell nacional i internacional. La Universitat de València, per la seua banda, patrocina les activitats de recerca, recuperació i difusió del patrimoni musical realitzades per Capella de Ministrers.


Segueix al Festival Renaixement en Instagram ↓

Utilitza el hashtag #festivalrenaixement a les teues publicacions