És El Cortesano un espectacle musical i teatral que recrea l’entorn cortesà d’una ciutat caracteritzada per la riquesa cultural i artística així com pels seus vincles amb les principals ciutats europees durant el Renaixement i la influència sobre ella de la Itàlia humanista. A través d’un text elaborat a partir de les referències literàries de la València del segle XVI, en forma de comèdia de madrigals (o de villancets), el públic té l’oportunitat de submergir-se en els detalls d’un segle d’intensa efervescència artística i en la qual la noció de la diversitat va servir d’aglutinant per a la concreció d’una idea transnacional del continent europeu, donant a conéixer el suggeridor món urbà d’una ciutat cosmopolita i de desenvolupament d’un fructífer intercanvi cultural, que quedà condensat al voltant de la seua cort renaixentista, alegre i conreada, preludi i postludi del qual també va ser la revolta de les Germanies. És aquesta una comèdia cortesana d’etiqueta i cortesia, aventures galants i duels, plaers discrets i festes artístiques, representada de la mà de personatges il·lustres que, transversalment situen aquest espectacle únic, en el qual la música és l’eix canalitzador.

Molts autors han volgut veure certs precedents de l’òpera en algunes de les representacions de l’Antiguitat com són per exemple les tragèdies gregues d’Eurípides o Sòfocles, on alguns cors i parlaments lírics eren cantats. Però no serà fins a finals del segle XVI i principis del segle XVII quan puguem parlar amb propietat d’òpera, un nou gènere que té uns precedents molt concrets en les dècades anteriors i dels quals, aquesta és una evolució i síntesi. Hi trobarem els primers precedents operístics als intermezzos, peces renaixentistes que es desenvolupaven entre els actes de la comèdia. Altres importants van ser els cicles de madrigals, també anomenats comèdia de madrigals, que representaven una sèrie d’escenes o estats d’ànim, amb una música molt adaptada a l’esperit de les paraules. Així és com neix aquest espectacle recopilador de peces musicals renaixentistes a les quuals els dóna un ús dramàtic a manera d’òpera abans de l’òpera La història que es narra a través d’aquestes peces comença amb una festa, com pugueren ser aquelles descrites en el Cortesano de Luys de Milà: “Señores, yo les quiero convidar a lo que soy convidado. Bajemos a la huerta que mis cantores quieren hacer la fiesta de mayo que hacen en Italia y con razón meresce ser tan celebrado este mes”. La data i el lloc d’inici d’edició del seu llibre intitulat El Maestro i la data de publicació del Libro de Motes de damas y cavalleros, intitulado El juego de mandar són els que donen nom a este espectacle: València 1535.

Com influenciats pels trobadors medievals i el seu l’amor cortés en la narració es genera un trio emocional entre els amants enamorats, els quals expressen el seu amor i neguit cap a la indiferència de la seua estimada i el personatge del seu marit. La nit provoca desitjos i amors secrets per l’absència del marit i les esperances d’amar, besar i abraçar. És al Cançoner del Duc de Calàbria on trobem la música i els textos que conformen estes històries, farcits de vegades d’elements profans i divins, entre referències contrastades de la moral i el desig de la carn, pot ser com record d’Ausiàs March i les seues tendències naturals a posar en entredit la capacitat de l’ànima humana de véncer la seua contrapart animal: “Déu és tot bé e lo món són contrari, qui el món serveix no esper de Déu salari… la carn vol carn, no s’hi pot contradir”.

Trobem nits amb lluna, insatisfaccions femenines i destijos sexuals, passions que porten a dones a abandonar al seu marit i fills i que per açò són públicament recriminades pels seus veïns “O mala dóna reprovada. Lloat sia Déu!”. Històries com aquelles que ens contava Jaume Roig en L’Espill, aventures imaginàries del seu autor emmarcades en una comèdia quasi medieval. Altra protagonista és una monja i els desitjos d’amor carnal d’un amant, així com el sentit de culpa que té ella després de la consumació del seu amor “Llaman a Teresica y no viene, tan mala noche tiene”. Històries que ens obrin un ventall de connotacions eròtiques tan presents sempre en la música i la poesia renaixentista sobre l’amor diví i l’amor humà i que, entre danses i interludis instrumentals i vocals de Corteccia, Tromboncino, Maineiro o Festa i altres del propi de Luys de Milà, ens condueixen al plany i les llàgrimes del protagonista, qui ens porta de nou a l’inici, a aquelles cançons de solitud ara acompanyades per tots els protagonistes en forma de cercle infinit d’amors i desamors.

---

PRELUDI

FESTA A L’AIRE LLIURE – ENTRADA, CANTS I DANSES

1 INSTRUMENTAL: Pavana – Luys de Milà
2 L’aurora – Francesco Corteccia (Tots)
3 INSTRUMENTAL: Gallarda – Danceries

LA COMÈDIA

I) EL DESIG D’AMOR

A DUES VEUS (dues sopranos / dos tenors)
L’amant i la dona que aspira a conquerir

4 No. 1: ¿Cómo puedo yo vivir si el remedio tras que ando no tiene cómo ni quándo? … (soprano I)
5 No. 3: Díme, robadora ¿qué te merecí? ¿qué ganas agora que muera por ti? (tenor I)
6 INSTRUMENTAL: Pavane & saltarello – Giorgio Mainerio  
7 No. 6: Yéndome y viniendo me fui enamorando. Una vez riendo y otra vez llorando … Otro mayor mal me tiene ya muerto (dos tenors)
8 Cresce la pena mia – Bartolomeo Tromboncino (soprano II)

II ) LA NIT

A TRES VEUS (dues sopranos, dos tenors i baríton)
Intervé l’estimada i un tercer protagonista (el marit)

9 No. 14 Si la noche haze escura y tan corto es el camino, ¿cómo no venís amigo? … mi desdicha lo detiene… (dues sopranos)
10 No. 15 Deposástes os, señora sólo por de mí os quitar… Pues que tan mal gualardón a los mis serviçios distes que paguéis lo que hezistes… (dos tenors i baríton)
11 INSTRUMENTAL: Pavana – Luys de Milà
12 Venite amanti – Constanzo Festa (dues sopranos) 
13 No. 16: Desdeñado soy de amor … y del tiempo que os he servido no me dais ningún favor (tenor I)
14 No. 18 Bésame y abraçáme, marido mío, y daros [he] en la mañana camisón limpio Yo nunca vi hombre vivo estar tan muerto… Andad, marido, alerto y tened brío… (dues sopranos)
15 INSTRUMENTAL: Saltarello fiorentí 
16 No. 23 Soleta so yo açí si voleu que us vaya obrir… Mon marit és defora… (soprano II)
17 No. 24 Bella, de vos son amorós ya fósseu mia… (dos tenors i baríton)
18 INSTRUMENTAL: Passamezzo d’Italie & Saltarello – Giorgio Mainerio / Anònim

III) L’ENGANY

A QUATRE VEUS
És de nit i no es dorm. L’amant cerca a la seua estimada que va abandonar a la seua família i és recriminada.

19 No. 27 Ay, luna que reluzes toda la noche m´alumbres … por do vaya y venga… (sop II y tots) 
20 No. 29 ¿Con qué la lavaré la flor de la mi cara? ¿Con qué la lavaré, que vivo mal penada? Lávanse las casadas con agua de limones. Lávome yo, cuitada, con penas y dolores… (soprano I)
21 Falalalán… De la guarda riera Quando yo me vengo de guardar ganado todos me lo dizen Pedro el desposado (Sop II, tenors i baríton)
22 No. 35 Què farem del pobre Joan… Sa muller se n´és anada. Lloat sia Déu … O mala dona reprovada (Sop I, dos tenors i baríton)
23 INSTRUMENTAL: Pavana y gallarda italiana
24 No. 36 Teresica hermana, de la fararirirá hermana Teresa… si a ti pluviesse una noche sola, contigo durmiesse… una noche sola, yo bien dormiría mas tengo gran miedo que m´enpreñaría. Llaman a Teresica y no viene tan mala noche tiene. Llámala su madre y ella calla,  juramento tiene. (Soprano II, dos tenors i baríton)

VILLANCETS DE NADAL
Proposta entre Ave/Eva de l’humà a allò diví

25 No.  44: Yo me soy la morenica (Dues sopranos, dos tenors i baríton)

IV) CANT DE CIGNE

CINC VEUS
El protagonista lamenta i plora. Cant de cigne

26 No. 49: (Nicolas Gombert) Dezilde al cavallero que non se quexe, Que yo le doy mi fe que non le dexe.  (Dues sopranos, dos tenors i baríton)

FINAL

FESTA A L’AIRE LLIURE – SORTIDA, CANTS I DANSES

27 Ballo di satiri et baccante – Francesco Corteccia (Tots)