
El Renaixement és una època artística, i per extensió cultural, que va donar principi a l’Edat Moderna i en la qual es reflecteixen els ideals del moviment humanista que es va desenvolupar a Europa en els segles XV i XVI, comportant un trencament amb la visió medieval del món: el ressorgiment del comerç, la vida urbana, l’aparició de la burgesia i els poders monàrquics forts, els grans descobriments geogràfics, la visió unitària del món, la difusió de la filosofia clàssica, la separació de la religió i la filosofia, de la raó i la fe, la llibertat de pensament i els grans avanços científics.
L’aparició de la impremta i el desenvolupament de les universitats van fer que la cultura passés dels monestirs als carrers de les ciutats: l’home es convertí en la mesura de totes les coses en una societat laica que defensava, potser, una religió més personal i directa, en la qual l’home esdevenia més lliure de les institucions religioses. Els artistes, sense l’obsessió de l’especialització, eren més polifacètics: pintors, escultors, arquitectes o músics que encara vivien en un món més artesà que artístic. Durant tres dies, oferirem una mostra de tota aquesta riquesa conjugada en diverses manifestacions que permetran a l’espectador endinsar-se en un espai únic per gaudir de les expressions artístiques més significatives del nostre passat.

ESPAI – MONESTIR DE SANT MIQUEL DELS REIS
Fundat pel Duc de Calàbria, és un dels millors exponents de l’arquitectura valenciana del Renaixement i es pot considerar com a precedent d’El Escorial, responent com ell a les funcions de panteó reial, monestir jerònim, escola i església. Però certes vicissituds malmeteren el seu ambiciós projecte i quedà inacabat. Els plànols són d’Alonso de Covarrubias i Juan de Vidaña, i daten de 1546. La mort del duc va motivar la impossibilitat de continuar les obres fins passats vint anys. Aleshores, es plantejaria amb altres criteris, però malgrat tot serà pràcticament el primer conjunt arquitectònic que assumix plenament els plantejaments del Renaixement.