2018

5 juliol, 2018

VESTIR EL PODER. Indumentària d’Alfons el Magnànim i Maria de Castella
Juan Vicente García Marsilla. Universitat de València

Al tombant de l’Edat Mitjana i el Renaixement el vestit era una de les formes més directes de comunicar als altres el mateix estatus, la capacitat econòmica i el gust de cada individu. Per això, especialment els monarques, gastaven ingents sumes de diners en el seu guarda-roba, per tal d’aconseguir les millors sedes, pells d’importació i caríssimes joies que els ornaren. Però no bastava amb això, el sobirà devia marcar tendència, demostrant a tothom que qui imposava les modes era ell, com podrem comprovar a través dels detallats comptes del monarca aragonés Alfons el Magnànim i de la seua dona, Maria de Castella.


MÁS VALE TROCAR. Música de moda en el Renaixement
L’Ampastratta

C73A9373.jpgEn Más vale trocar, l’ensemble L’Ampastratta ens ofereix un recorregut a través de la pràctica polifònica, partint des dels seus inicis amb les primeres mostres escrites a la fi de l’Edat Mitjana i la seua posterior consolidació durant el Renaixement.

Durant aquest recorregut que comprendrà més de quatre segles d’escriptura musical, s’exploraran les peces pilar que, d’alguna manera, van transcendir al voltant d’Europa. Aquestes es van convertir en models musicals que, compositors coetanis, van utilitzar per a compondre les seues pròpies versions, pràctica habitual durant tot el Renaixement. Al seu torn, L’Ampastratta reprèn la praxi anteriorment descrita i la utilitza per a reelaborar obres i melodies de proveniencia anònima i de caràcter popular conegudes en tot el territori europeu. Tot açò mitjançant una proposta multidisciplinària en connexió contínua amb el públic.


CAVALLERSCançons de vi i taverna
Lluis Vich Vocalis

_MG_0581.jpgLa música sempre ha estat un dels entreteniments més rellevants en tots els temps i en quasi totes les societats.Al Renaixement, escoltar i, sobretot, cantar i fer música es va posar més de moda que mai. Així, com conta el gran músic Thomas Morley, a Anglaterra (on el Renaixement arriba tard però quan ho fa és com una “explosió”) el fet de ser incapaç de cantar a primera vista una part d’una cançó o madrigal era considerat un signe d’escassa educació.

Serà una espècie de recreació fictícia del que haguera pogut estar una d’aquelles reunions en una taverna en la qual els homes es reunien per a parlar, beure i divertir-se. I per les lletres de les cançons, trobem que els temes de les converses habituals d’aquestes reunions d’homes han canviat ben poc al llarg dels temps: històries de soldats, de la beguda, burles i en especial les dones.

 


6 juliol, 2018

ESPILL (JAUME ROIG).
CRIT Companyia de Teatre

_MG_0672.jpgEspill, de Jaume Roig, és una de les peces més importants de la literatura medieval a València. La nostra adaptació, a partir de l’original, ha donat veu i cos als diversos personatges que formen part de l’univers del narrador. Un espectacle molt fresc, divertit i atrevit que ens aproxima a una de les novel·les més brillants i destarifades de la nostra literatura i que posa damunt la taula els conflictes de gènere des de l’Edat Mitjana fins als nostres dies.

Direcció: Pep Sanchis
Adaptació: Anna Marí
Intèrprets: Daniel Tormo i Anna Marí
Escenografia: Los Reyes del Mambo
Fotografia: Josep Valero
Llum i so: Calotronik S.L.


 

MEMENTO FEMINA. Dones i música

DeMusica Ensemble

_MG_0723.jpgLes dones al llarg de la història de la música han patit un oblit considerable. Amb aquest programa MEMENTO FEMINA, dedicat a dones compositores, DeMusica Ensemble volen rescatar aquest repertori, que a voltes va quedar amagat durant segles.

Gaudirem de diferents sonoritats, des de l’exotisme de l’Imperi Bizantí de Kassia de Constantinoble, en el s. IX, passarem a la sobrietat i el misteri de l’Edat Mitjana en les partitures de Hildegard von Bingen, música de la trovairitz Beatriz de Dia, per a arribar fins al renaixement i el barroc amb la música sacra de Sulpitia Cesis, Isabella Leonarda, la música colonial de Sor Juana Inés de la Cruz y acabar amb la poesia dels bells madrigals, de mà de les compositores italianes, Maddalena Casulana i Vittoria Alleoti.

Volem doncs, amb aquest programa provar i experimentar l’espiritualitat profunda de totes aquestes obres, no per açò mancades de bellesa, vivacitat, ressons profans, i poder participar en la visió renovadora i pionera de totes aquestes dones, compositores… músiques, malgrat tot.

Susana Almazán, veu i rabel
Eva Sánchez , veu i percussió
Susanna Vardanyan, veu i arpa
Nuria Díez, veu i flauta

Mª Ángeles Zapata, veu, salterio d’arc, claviciteri, direcció


SOPAR DELS BORJA

El divendres 6 de juliol vam gaudir al claustre del Monestir d’un sopar temàtic al voltant dels Borja amb música de l’època i poesia dels autors del nostre Segle d’Or.

_MG_0759.jpg


LUCRETIA BORGIA. Entre la història, el mite i la llegenda
CAPELLA DE MINISTRERS

Carles Magraner, direcció i viola d’arc

Elia Casanova, soprano
Hugo Bolívar, contratenor
Jorge Morata, tenor
Pablo Acosta, baríton
David Antich, flautes
Sara Águeda, arpa
Robert Cases, guitarra renaixentista i viola de mà
Pau Ballester, percussions

C73A0111.jpgHomenatge musical a Lucrècia Borja (1480-1519) filla d’Alexandre VI, tres vegades casada, un marit assassinat i un fill il·legítim. Tot en només trenta-nou anys i en ple Renaixement. El programa de concert es basa en la música coetània a Lucrècia i en el qual ens mostra la seua humanitat, com diu Dario Fo, intentant alliberant-la del clixé de dona dissoluta i incestuosa i submergint-la en el context històric i en la vida quotidiana de la seua època. D’aquesta manera, en el concert es viu en primera persona la fascinació de les corts renaixentistes italianes. El naixement a Roma de Lucrècia el 1480, la caiguda de Granada, els casaments amb Giovanni Sforza, Alfonso d’Este i Alfons d’Aragó, les relacions amb Pietro BemboIsabella i la cort de Ferrara i músics com Bartolomeo Tromboncino o Joan Ambrosi Dalça. Tot abocat al seu refugi en la devoció i la mort el 1519.


7 juliol, 2018

CARMESINA I TIRANT. Versió lliure de Tirant lo Blanc
Mara Aranda, Jota Martínez i Toni Aparisi

C73A0310.jpgCarmesina i Tirant ens apropa a la música del nostre Segle d’Or amb una proposta pensada especialment per al públic més jove. En aquesta producció es combinen diversos elements essencials que fam veure l’espectacle com un tot humanista on literatura, poesia, pintura, art, història conflueixen utilitzant la música com a vehicle d’unió. No és aquesta una història medieval en la qual trobem unicorns, fades, paisatges imaginaris i fantàstics, castells boirosos o jardins encantats, éssers mitològics o amb poders màgics, princeses en pors esperant a ser rescatades pel seu cavaller o personatges immortals amb poders màgics. Tirant lo Blanch podria ser un personatge real d’aquella època que defensa la virtut i els nobles ideals manifestats en la guerra, l’amor i la mort. Ell i Carmesina ens portaran al seu temps per a gaudir i reflexionar sobre el nostre passat mitjançant la música.


ELS NOSTRES CLÀSSICS

Juanjo Prats i Esther Alabor
Amb la participació de Toni Aparisi (dansa), Robert Cases i Carles Magraner (música)

_MG_0962.jpgEl tast poètic que us proposem arrancarà amb la transició de la poesia provençal a la lírica valenciana amb poemes de Jordi de Sant Jordi fins a la plenitud renaixentista de la poesia d’Ausiàs March.
El fil conductor d’aquest recitat serà l’amor cortesà i idealitzat amb influència religiosa com la de Sor Isabel de Villena o Joan Rois de Corella.
Però un bon tast ha de tindre una dosi de sal i pebre, per això no renunciarem a sàtira de Jaume Gaçull i la poesia eròtica dels segles XV i XVI.

Ballar la paraula, sentir la música i interpretar la poesia: una
fusió de les arts en viu. 


CANÇONER DEL DUC DE CALÀBRIA
VILLANCETS AMATORIS

Acadèmia CdM

_MG_1054.jpgEl Cançoner del Duc de Calàbria, un compendi de peces musicals d’època renaixentista. Entre els temes del Cançoner del Duc de Calàbria hi ha composicions de reconeguts compositors espanyols com Juan del Enzina, Cristóbal de Morales, Mateu Fletxa el Vell, Bertomeu Càceres o Francisco de Peñalosa, entre moltes peces anònimes. Els cronistes de l’època ens descriuen la capella del Duc de Calàbria com una de les més famoses i nodrides del seu temps ‘’no hi havia a Espanya qui tants i tan bons músics tingués com el Duc’’ (Timoneda).

El curs de l’Acadèmia CdM es va desenvolupar en març de 2018 amb l’objectiu de pal·liar la carència d’estudis i difusió d’un repertori tan singular com és el Cançoner del Duc de Calàbria així com de contribuir a la professionalització i perfeccionament tècnic de joves músics de música antiga.


UNA FESTA CORTESANAMúsica instrumental en el Quattrocento
La Danserye

_MG_1269.jpgEl programa pretén recrear una festa renaixentista utilitzant un fet històric particularment ben documentat: el viatge de Carlos I i Felipe II per Europa en 1551. El programa se centra en una col·lecció de danses a 4 parts, publicades per Tilman Susato en 1551 en la ciutat d’Anvers. Susato va ser fonamentalment editor de música, però també era músic pràctic, instrumentista de vent lligat a l’Ajuntament d’Anvers. Per aquesta raó va ser l’encarregat d’organitzar els festejos musicals amb els quals Anvers va rebre al príncep Felipe, fruit del com aquesta col·lecció va veure la llum.


8 juliol, 2018

GERMANA DE FOIX. BANDA SONORA D’UNA VIDA
Robert Cases

C73A0557.jpgGermana de Foix va ser educada la cultura francoborgonyona a la cort del seu oncle matern Luís XII de França, on va aprendre a llegir, a ballar i a tocar el llaüt. Quan va arribar a la Cort castellana i finalment es va casar amb el Duc de Calàbria,
on es va trobar una activitat cultural molt intensa amb una nodrida capella musical similar a la d’Alfonso X. Així, aquest programa reflecteix la bellesa musical de la qual es van envoltar la reina partint d’un primer bloc de música francesa per a llaüt de finals del segle XV que donarà pas a una segona part de viola de mà amb repertori de Lluis de Milà i altres compositors italians de la cort com Joan Ambrosio Dalza.


2017

6 juliol, 2017

Mediterraneum
CAPELLA DE MINISTRERS


Carles Magraner,
viella, violes2017_07_06_festivalrenaixement_55
Aziz Samsaoui, sas çura, ud, qanun
Jota Martínez, viola de roda, lavta, cítola, setar, guiterna, añafil
Eduard Navarro, duduk, cornamuses, xirimia, xalumó
Pau Ballester, percusions


El mar Mediterrani ha estat un mar clau per a la Història. Fenicis i romans van navegar per ell al costat dels grecs, els qui van sobrepassar els límits del mateix a través de l’estret de Gibraltar fa uns tres mil anys. Un mar que banya les costes ibèriques, itàliques, balcàniques, nord-africanes i asiàtiques farcit de mites i llegendes. Les rutes marítimes del Mare Nostrum van comunicar Occident amb Orient provocant un contacte fonamental entre cultures que amb els segles marcaria la idiosincràsia de les seues gents. Mediterraneum plasma la riquesa cultural d’aquest territori a través del llenguatge globalitzador de la música. Melodies i intèrprets de les diferents ribes del Mediterrani transporten a l’espectador en un viatge musical a través de les rutes comercials del Mediterrani. Orient i Occident a través del diàleg intercultural i del patrimoni en comú a aquestes cultures. Paisatges sonors d’un Mare Nostrum plural ple de convulsions en defensa de la necessitat d’enteniment mutu i transmissió de coneixements, idees, i creences.

 


 

 7 juliol, 2017

La Vihuela de Germana de Foix

2017_07_07_festivalrenaixement_04

ELIA CASANOVA, cant
ALFRED FERNÁNDEZ, viola de mà
Luys de Milà, aquest valencià de la cort del duc de Calàbria (dins d’aquest meravellós període cultural que té lloc en València entre 1526 i 1538), potser el millor dels grans vihuelistes del XVI, va compondre una sèrie de diverses obres, fantasies i danses cortesanes de l’època, algunes d’elles recollides en el seu llibre de música El Maestroeditat a València entre 1535 i 1536. Quan un treballen aquests cançoners ibèrics del Renaixement de seguida s’adona d’un detall curiós i important: el “fàcil” que és fer sonar aquest repertori. I és que la música és bona, molt bona i està molt bé escrita. La meravellosa senzillesa i la transparència de les textures musicals van acompanyades d’uns textos de sorprenent lucidesa. Així es reflectia a ’entorn cortesà de la Cort de Germana de Foix projectada segurament en tots aquests llibres que tenien a la seua biblioteca musical i que el Duc va cedir al monestir de Sant Miquel junt amb diversos instruments que li van pertànyer, entre ells violes de mà, violes d’arc, llaüts, timbals i tres òrgans. Aquests últims van haver d’haver estat peces de gran qualitat, fins i tot un d’ells ho podria haver heretat del seu avi, el rei Ferrante, fill d’Alfons el Magnànim. L’ entorn cortesà de la Cort es veia reflectit en la música i la poesia i amb el seu tercer marit, Ferran d’Aragó, duc de Calàbria, va compartir el segon virregnat valencià. En aquests anys junts van desenvolupar el cerimonial renaixentista italià a valencià, adaptant-lo als gustos de l’època amb biblioteca, capella musical, col·leccions de tapissos i ceràmiques, i un magnífic jardí per a estimular la creativitat i l’intel·lecte.

 


8 juliol, 2017

2017_07_08_festivalrenaixement_22

Capella del Duc de Calàbria

LLUIS VICH VOCALIS

Ja des dels seus començaments, el monarca Alfons Vé va tenir al servei de la seua capella un gran nombre de cantors i organistes que es feien càrrec d’interpretar el repertori polifònic d’aquells serveis litúrgics en els quals se’ls requerís, tant en l’àmbit privat com en els actes oficials. Cap a l’any 1450, cap capella a Itàlia podia aconseguir l’esplendor musical que aquesta posseïa. Anys més tard, amb el nomenament del virregnat dels Ducs de Calàbria, va aparéixer a València una capella que va passar a ser una de les millor dotades musicalment de tota Espanya. Al voltant de 1550 sorgeix una nova generació de compositors que constitueixen el que els musicòlegs anomenen la quinta (i última) generació de músics renaixentistes. Serà l’època de la culminació del que hui coneguem com “polifonia clàssica” amb noms com Palestrina, Victoria, Byrd o Lassus. El canvi ve marcat per l’inici del Concili de Trento el 1545 que assenyalarà un nou camí per a l’Església catòlica i per a la música religiosa. El mateix any 1545 i per iniciativa del Duc de Calàbria, es crea a València el Monestir Jerònim de Sant Miquel dels Reis a partir de l’antiga abadia del Cister de Sant Bernat de Rascanya. El Duc de Calàbria mor el 1550 tancant una de les èpoques més brillants de la cultura valenciana i poc després morirà el que possiblement fou el compositor més important de la quarta generació, Cristòfol de Morales. La fi de la quarta generació i la música que naix dels músics de la quinta generació és l’objecte del concert que presentem i que coincideix amb l’època de la construcció d’una de les parts més importants del Monestir de Sant Miquel dels Reis: el claustre sud (1548-1607).

_MG_0581.jpg