Cinema al monestir: Els Borja (2006)

Dimecres 3 | 22:30h

Itàlia, segle XV. Roderic de Borja és un conspirador astut. Durant trenta anys ha escalat a l’Església Catòlica Romana i ara ha sigut triat Papa pels cardenals. No obstant això, Borja no té motius religiosos, és tot una qüestió de poder per a ell. Amb el seu poder papal inicia un regne de terror derrotant rivals, i una nova era comença per a la família Borja.

Els seus quatre fills són els seus principals titelles: La seua bella filla Lucrezia i passiu fill Jofré estrenyen aliances amb famílies rivals a través de matrimonis concertats. El mateix ocorre amb Juan, qui és també nomenat capità de l’exèrcit Vaticà. El primogènit, César, és nomenat cardenal. Ho detesta. Com a lluitador nat, es veu més adequat per al lloc assignat a Juan i va sentint-se progressivament insatisfet en el seu lloc i molest cap a la seua família.

Veure el trailer

Presentació a càrreg d’Áurea Ortiz: crítica, professora d’Història del cinema de la Universitat de València i integrant de l’equip de la Filmoteca de València.

Lucretia Borgia: presentació de disc i conferència

Dimecres 3 |  20:30h

Carles Magraner, director de Capella de Ministrers, presentarà l’últim treball discogràfic dedicat a Lucrècia Borja pel 500 aniversari de la seua mort. Et convidem a escoltar -ho ací.

Per a l’ocasió Joan Francesc Mira oferirà una conferència sobre el context històric i la figura de Lucrècia Borja:

La història dels Borja seria difícilment imaginable si no fóra real: una família valenciana que dóna dos papes i una dotzena de cardenals, que ocupa durant prop de mig segle el centre del poder de l’Església –que és el centre de la Roma i de l’Europa renaixentista–, que casa els fills en les més altes famílies regnants, que es converteix en protagonista de les lluites pel poder a Itàlia, … i que dóna origen a un cúmul d’infàmies com mai no han tornat a conèixer el pontificat i l’Església romana. I enmig de tot, Lucrècia, filla de papa, objecte de tractes nupcials i polítics, refinada, duquessa exemplar de Ferrara, protagonista i víctima d’una extensa llegenda.

Joan Francesc Mira i Casterà