Capella de Ministrers: ‘La dama de l’unicorn’

Música en temps de Raffaello Urbino 1483 – Roma 1520. 500 aniversari de la seua mort

Dijous 2 | 22:30h

Claustre

Després de segles de negació i, a vegades, hostilitat, després de la seva dispersió i crema sobrevivint només parcialment en biblioteques de monestirs i algunes voltes, la saviesa de l’antiga Grècia i Roma va tornar de manera triomfal a favor del segle XVI. En la joventut del pintor Rafael, la forma musical més popular va ser la “chanson” de la tradició franc-flamenca. Un gènere profà que posava el focus i l’accent en el purament ‘humà’ enllaçant amb la idea de Protàgores: “L’home és la mesura de totes les coses”. Els humanistes no s’acontentaven amb llegir i estudiar; desitjaven imitar les idees de l’Antiguitat. Modelaven el seu propi estil literari (en llatí) segons les obres dels antics, i el mateix van fer amb els seus palaus, instruments musicals i estils d’interpretació. En els esplèndids palaus renaixentistes, la decoració i obres d’art recreaven l’exuberant món de mitologia clàssica en el qual els propis governants es representaven com a principals divinitats.

CAPELLA DE MINISTRERS
Carles Magraner, viola d’arc, direcció
Èlia Casanova, soprano
David Antich, flautes
Robert Cases, guitarra renaixentista i viola de mà
Pau Ballester, percussions

Cantar alla viola: ‘Es la causa bien amar’

Música espanyola del Renaixement

Dijous 2 |  20:00h

Església

La música del Renaixement suposava una expressió de les emocions humanes mitjançant la puresa del cant en harmonia amb la poesia més sublim. L’intimista ambient cortesà inspirava la temàtica amorosa exhibint amb màxima delicadesa l’expressió artística. Des de l’Edat mitjana, l’Art de cantar i “tañer” instruments musicals incloïa el domini de recursos que procedien de disciplines com l’Oratòria i la Retòrica. Insignes compositors com Juan del Enzina o Francisco Peñalosa adornaven amb veritables filigranes musicals els més apassionats sentiments d’amor. Amb gran refinament de mitjans tècnics, les cordes de les “vihuelas” imitaven la dolçor de la veu humana i el cant es teixia amb delicat mestratge entre les veus de la polifonia. Cantar alla Viola (l’art renaixentista d’acompanyar el cant amb una viola d’arc) ens mostra en aquest programa una selecció de peces que representen aquests ambients cortesans d’altíssima sensibilitat artística, fonent música i poesia en suggeridores imatges sonores de l’època més il·lustre de la nostra història; el Segle d’Or.

CANTAR ALLA VIOLA
Nadine Balbeisi, soprano
Fernando Marín, vihuelas de arco