Dijous 5

18:15h  |  Saló d'actes  |  CONFERÈNCIA

Vestir el poder
Indumentària d’Alfons el Magnànim i Maria de Castella

power copia.jpg
Juan Vicente García Marsilla
Universitat de València

Al tombant de l’Edat Mitjana i el Renaixement el vestit era una de les formes més directes de comunicar als altres el mateix estatus, la capacitat econòmica i el gust de cada individu. Per això, especialment els monarques, gastaven ingents sumes de diners en el seu guarda-roba, per tal d’aconseguir les millors sedes, pells d’importació i caríssimes joies que els ornaren. Però no bastava amb això, el sobirà devia marcar tendència, demostrant a tothom que qui imposava les modes era ell, com podrem comprovar a través dels detallats comptes del monarca aragonés Alfons el Magnànim i de la seua dona, Maria de Castella.

 

19:30h  | Església | CONCERT

Más vale trocar
Música de moda en el Renaixement

22496197_1381919475263755_6563919065773658630_o.jpgL’Ampastratta

 

En Más vale trocar, l’ensemble L’Ampastratta ens ofereix un recorregut a través de la pràctica polifònica, partint des dels seus inicis amb les primeres mostres escrites a la fi de l’Edat Mitjana i la seua posterior consolidació durant el Renaixement.

Durant aquest recorregut que comprendrà més de quatre segles d’escriptura musical, s’exploraran les peces pilar que, d’alguna manera, van transcendir al voltant d’Europa. Aquestes es van convertir en models musicals que, compositors coetanis, van utilitzar per a compondre les seues pròpies versions, pràctica habitual durant tot el Renaixement. Al seu torn, L’Ampastratta reprèn la praxi anteriorment descrita i la utilitza per a reelaborar obres i melodies de proveniencia anònima i de caràcter popular conegudes en tot el territori europeu. Tot açò mitjançant una proposta multidisciplinària en connexió contínua amb el públic.+

 

22:30h  |  Claustre Sud  | CONCERT

Cavallers
Cançons de vi i taverna

2017_07_08_festivalrenaixement_22 copiaLluis Vich Vocalis

La música sempre ha estat un dels entreteniments més rellevants en tots els temps i en quasi totes les societats.Al Renaixement, escoltar i, sobretot, cantar i fer música es va posar més de moda que mai. Així, com conta el gran músic Thomas Morley, a Anglaterra (on el Renaixement arriba tard però quan ho fa és com una “explosió”) el fet de ser incapaç de cantar a primera vista una part d’una cançó o madrigal era considerat un signe d’escassa educació.

Serà una espècie de recreació fictícia del que haguera pogut estar una d’aquelles reunions en una taverna en la qual els homes es reunien per a parlar, beure i divertir-se. I per les lletres de les cançons, trobem que els temes de les converses habituals d’aquestes reunions d’homes han canviat ben poc al llarg dels temps: històries de soldats, de la beguda, burles i en especial les dones.

Els comentaris estan tancats.